El passat divendres 25 de novembre, l'Ajuntament de Balaguer i el Consell Comarcal de la Noguera van sumar esforços per celebrar el Dia Internacional per a l'eliminació de la Violència envers les Dones. A les 18.30 h es va inaugurar l'exposició ”La lluita per l'oportunitat de viure. Les dones durant la segona república, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia", una exposició que forma part del catàleg d'exposicions de l'Institut Català de les Dones, i que es va instal·lar a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

L'acte va ser presidit pel Sr. Joan Ramon Saura i Aranda, Director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida, el Sr. Josep Mª Roigé i Rafel, Alcalde de Balaguer, el Sr. Pere Prat i Torra, President del Consell Comarcal de la Noguera, i la Sra. Rosana Montané i Salud, Regid ora de serveis a les persones i ocupació.

Tot seguit es van repartir espelmes i xiulets, per començar una caminada pel Centre Històric i acabar a la Plaça Mercadal per formar un gran llaç a terra amb les espelmes. Després es va llegir el Manifest de l'Institut Català de la Dona i es va fer una gran xiulada en contra de la violència masclista.

25N. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

“Surt a la 'llum' i xiula: mou-te contra la violència vers les dones”

El proper dia 25 de novembre la comarca de la Noguera se suma a la commemoració del Dia Internacional de contra la Violència envers les Dones amb una sèrie d'actes promoguts pel Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal de la Noguera i l'Ajuntament de Balaguer sota el lema “Surt a la 'llum' i xiula: mou-te contra la violència vers les dones”.

El programa d'actes és el següent:

• 18.30 hores: Inauguració de l'exposició “La lluita per l'oportunitat de viure” de l'Institut Català de les Dones, a la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. Tot seguit, caminada pels diferents carrers del centre històric de Balaguer amb espelmes.

• 19.30 hores: Arribada a la plaça Mercadal, lectura del manifest de l'Institut Català de les Dones, i per acabar una xiulada popular.

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones ha convidat les associacions de dones de la comarca a participar en aquests actes, a més d'oferir-los la possibilitat de celebrar l'efemèride al seu municipi, per a la qual cosa se'ls ha facilitat el suport i el material necessari. Així mateix, i amb la col·laboració de l'Oficina Jove de la Noguera-Balaguer, també s'han convidat les associacions juvenils de la comarca a participar en la celebració als seus municipis.

Recordem que el 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència envers les dones el juliol de 1981, i en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, celebrat a la ciutat colombiana de Bogotà. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit governamental, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Aquest dia va ser escollit com a commemoració del violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé Mirabal, que viu a Bèlgica, és l'única germana que ha sobreviscut. Històricament aquestes tres germanes són, per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, el símbol de la lluita i la resistència.

El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

“Ada Lovelace Day” és el dia en què a través d'una iniciativa mundial de blogging simultani es pretén retre homenatge a l'Ada Augusta Byron King, i per fer visibles totes les dones que es dediquen a la informàtica, la tecnologia i les ciències en general.

Ada Augusta Byron King, coneguda com Ada Lovelace o comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815- 27 de novembre de 1852), va ser filla legítima del poeta Lord Byron i d'Annabella Milbanke Byron, i és considerada la primera programadora en la història dels ordinadors.

Ada Lovelace és una entre moltes dones que ha dedicat la seva vida, o part d'ella, a la informàtica, però només ella compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom: el llenguatge ADA. Un llenguatge de programació basat en Pascal que el Departament de Defensa dels Estats Units va desenvolupar l'any 1979. Aquest va ser el primer homenatge i reconeixement que va rebre la comtessa Lovelace després de la seva mort.

Per a saber-ne més, podeu consultar els enllaços següents:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace (en català)

http://www.fib.upc.edu/retroinformatica/exposicio/pioneres/ada.html?lang=ca (en català)

http://es.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace (en castellà)

http://en.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace (en anglès)

http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Lovelace.html (en anglès)

Programa educatiu sobre Ada Byron King:

http://www.brainpop.com/math/numbersandoperations/adalovelace/ (en anglès)

Campanya de sensibilització de l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació

MANIFEST
Per una representació més diversa
MÉS creativitat i MENYS estereotips

La publicitat ocupa un lloc important en la nostra quotidianitat, ens acompanya en el nostre dia a dia i són moltíssims els missatges que ens fa arribar al llarg del dia; i és que la publicitat no només ens ofereix productes, sinó que ens mostra uns models a seguir que sovint amaguen estereotips sexistes.

Només cal que parem una mica d’atenció i veurem com les dones en la publicitat segueixen arquetips de feminitat establerts, com és el de mare, mestressa de casa, o bé relacionats amb la bellesa, reforçant d’aquesta manera la vella tradició que lliga les dones exclusivament a les tasques de cura de les persones i la llar i l’eterna preocupació per l’aspecte físic.

Aquesta manera de representar-les, per tant, construeix una imatge de les dones basada en la passivitat, en la servitud i la cura dels altres en l’àmbit privat i domèstic, associant la feminitat amb el sacrifici, la cura i l’atenció.

Per aquesta regla de tres, la preparació professional o la capacitat intel·lectual de les dones són aspectes que es minimitzen a la publicitat, i es dóna més importància a l’aparença física de les dones que a cap altra característica.

Per tant, trobem que les dones sempre són mostrades de la mateixa manera, i s’ha anat perfilant una imatge de feminitat que, a força de repetició, ha acabat per semblar-nos normal i natural. Aquesta imatge, però, no és la realitat, sinó un únic model, en aquest cas promogut per la publicitat.

No pensem que aquests estereotips han estat creats per la publicitat per vendre productes, però sí que és cert que aquesta se n’aprofita i el seu ús continuat contribueix a perpetuar-los.

Des de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació demanem que s’ofereixin models diversos i s’ampliïn mires per poder construir representacions que vagin més enllà dels estereotips que trobem habitualment a la publicitat.

Per una representació més diversa a la publicitat: MÉS creativitat i MENYS estereotips.

Descarrega't el Manifest

Si vols adherir-te al manifest, ho pots fer a través d'aquest l'enllaç Adhereix-te al manifest