DONES DE BLUES
El passat divendres 6 de març de 2009, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona (8 de març), el Consell Comarcal de la Noguera va organitzar el recital de poesia Dones de Blues.
Amb la veu de poetes i poetesses de diferents països, llengües i èpoques (Anne Sexton, Emily Dickinson, Sylvia Plath, Marina Tsvetáieva, Wiskawa Szymborska, Bertolt Bretch, François Villon, Oscar Wilde, Manuel Machado..), en les seves traduccions catalanes i castellanes, l’espectacle ens parla de dones que arrosseguen una història de superació, revolta, dolor i orgull que les converteix en alguna cosa més que en el personatge d’un poema.
Dirigit i protagonitzat per Ramon Rubinat, Núria Casado i Ferran Farré, amb el so i la llum de Betty Borrallo, ens acara, sense cap mena de filtre que les dilueixi, amb les vivències de dones que han tastat l’amargor de la vida amb una selecció de poemes que desfilen el missatge de manera directa i entenedora, una poesia que no pretén emmascarar l’experiència vital de les Dones de Blues, sinó presentar-la nua als ulls de l’espectador.
Al llarg de l’espectacle trobem gairebé totes les tipologies del que entenem per Dones de Blues: la dona innocent (víctima d’una bondat descarnadament vulnerable); la dona irada (irreductible, forta i resolta com un huracà); la dona burgesa (apàtica i sola, consumidora d’hores sense sentit); la meuca tavernària (bruta, grollera, amb una desvergonyia estentòria); la muller resignada (que pateix la condemna de viure amb un inútil); la dona malalta (consumida pel dolor); la dona maltractada (que sap que després del “puny i final” sempre hi ha un altre puny... i mai no arriba el final); la dona treballadora (que s’ha passat la vida a la feina, i la vida se li acaba); la malmaridada (que desafina la seva cançó d’impotència); la dona maleïda (...pel simple fet de ser dona); la dona alegre (que tem la derrota que l’ha de lliurar als braços de la tristesa); la dona lluitadora (que se sobreposa a la derrota però sempre acaba perdent); la dona embogida (turmentada per la vida, que va de dret a la mort); la dona violada (que escridassa els homes i els retreu la seva covardia); etc.
Les dones, ELLES, són les protagonistes d’aquest recital.
